‘Opiament’, el millor estiu dels últims quatre anys... (o 'Les Prèvies')

Europa. Espanya. Catalunya. La situació econòmica és catastròfica. La tensió social va en augment. L’Estat espanyol s’enfonsa amb el govern perdut i supeditat a la voluntat d’Alemanya. Els mandataris catalans segueixen el doble joc de sempre, queixar-se de Madrid mentre jauen a la seu costat com un gos fidel. El poble treballador pateix retallades als serveis bàsics, participa en un préstec global a la banca (aquella que denega crèdits per accedir a una vivenda ara és ‘rescatada’ amb els diners d’aquestes persones) i contempla la impunitat amb la que són absolts els causants de la gran estafa mal anomenada crisi.

Però tranquils, perquè des d’ahir tenim en marxa l’estiu més frenètic, un d’aquells que només es viuen cada quatre anys (parells, per cert). Els amants de l’esport (en el meu cas, només ciclisme i futbol) tenim una bona dosi de droga per evadir-nos de la catàstrofe que regna a Espanya, que es convertirà en el millor país del món si guanyen l’Eurocopa de futbol i treuen alguna medalla inesperada (a més de les clàssiques de natació sincronitzada i rem) als Jocs Olímpics de Londres.

A petició del viatger més antiespanyol de la galàxia, en aquests dos mesos i mig bojos, faré un seguiment dels esdeveniments esportius més destacats, sempre amb un toc personal i , a poder ser, crític. M’agrada escriure cercant sempre la vessant social, i m’agrada l’esport (no la màfia que es mou darrere d’ell); per tant, tot i ser el gran opi del segle XXI, no em pedré les proves que detallo a continuació i en faré un seguiment més o menys específic (depenent dels meus interessos) en aquest blog. Ah, no oblideu que si Espanya guanya l’Eurocopa seguirà sent la mateixa merda de país; de fet serà pitjor, perquè el caradura del Rajoy serà capaç de dir que estem sortint de la crisi i colar-nos més imposicions aprofitant l’eufòria dels espanyolets ignorants. No m’enrotllo més (per ara):

Ahir -10 juny > CRITÉRIUM DU DAUPHINÉ

 Quan comença la Dauphiné, coneguda com ‘el petit Tour’, significa que ens apropem al punt àlgid de la temporada ciclista. A la Dauphiné competeixen els millors ciclistes (a part dels classicòmans, que han tingut el seu moment a l’abril) i mostren les seves sensacions de cara a l’esdeveniment ciclista per excel·lència: le Tour de France. Des d’ahir i fins diumenge, podeu gaudir de bon ciclisme cada migdia per TDP.

8 juny-1 juliol > EUROCOPA 2012

Encara no haurà acabat la Dauphiné que ja començarà l’Eurocopa. La gran esperança de Rajoy. Sento treure-li l’esperança, però aquest any veig complicat  que Espanya revalidi el títol. Tres motius: 1) la baixa de Puyol deixa en pilota picada la defensa espanyola, que haurà de jugar o amb Arbeloa o amb Albiol: un autèntic colader. 2) la baixa de Villa deixa l’equip sense killer; això compaginat amb l’estat lamentable de Torres i la decisió estúpida de portar dos sevillistes que s’han tocat els ous tot l’any (Navas i Negredo) farà que en l’hipotètic cas de creuar-se amb Ucraïna, Chigrinski pugui semblar Beckhenbauer. 3) em tocaria molt la moral que el Barça II guanyés quan no ho ha fet aquesta temporada; tot pot ser (vegi’s Iniesta, que espavila ara, o Busquets, excel·lent tot l’any), però no és el mateix tenir de MP/fals DC a Messi que tenir a Cazorla o a Silva.

La meva agosarada aposta és Rússia. No dic que guanyin, que m’agradaria, però estic convençut que pujaràn al podi. Als que em coneixeu bé, ja sabeu que el meu equip és Éire, tan de bo passem  de grups amb els grans Shay Given, Aiden McGeady, James McClean i, com no, Robbie Keane.

Els 31 partits de l’Eurocopa seràn en obert. Cada dia Cuatro en farà un a les 18 hores (per desgràcia, suposo que ignorants del futbol com Manu Carreño o Juanma Castaño seràn els narradors) i Telecinco un altre a les 20.45 hores. Us recomano tenir un comandament on funcioni el botó de mute.

30 juny- 22 juliol > TOUR DE FRANCE

 El meu esdeveniment preferit dels quatre comença el dia abans de la fina le l’Eurocopa. Tres setmanes de ciclisme por todo lo alto, i mai més ben dit perquè aquest any es pujaràn: Grand Colombier, Madeleine, Croix de Fer, Aubisque, Tourmalet i Bales. No és tan espectacular com l’any passat (on vaig veure en directe l’arribada a Plateau de Beille), però déu n’hi do. Aquí si que no faig apostes, perquè veig molt forts ciclistes com Nibali o Wiggins, equips com el Greenedge o el Garmin i incògnites com Andy Schleck (s’ho juga tot al Tour), Evans (que defensa títol) o Tony Martin. Imagino que els diaris espanyols no es faràn massa ressò d’aquesta edició del Tour perquè no corre Contador, però als que ens apassiona el ciclisme més enllà de noms i modes, aquest any ens espera un espectacle immens, que seguint la tradició intentaré presenciar en directe en algun indret del Pirineu francès.

27 juliol- 12 agost > JOCS OLÍMPICS DE LONDRES

Cinc dies de descans i més droga dura. Els Jocs Olímpics, aquell esdeveniment on ets capaç de veure esports que gairebé desconeixes. O aquells que no veuries la resta de l’any. Sóc capaç de veure taekwondo, bàsquet, handbol, tennis... Fins aquí. No se m’acudiria ni boig veure waterpolo, vela, equitació o rem. I dels que tinc ganes de veure, d’aquests que si m’he de despertar d’hora ho faré, són: futbol, ciclisme (pista i ruta), natació (finals) i atletisme (finals).

Si us interessa tot això ho podreu seguir de manera puntual en aquest blog, o momentàniament al meu twitter (@flipau). I partir del 13 d’agost ja faré vacances...